Més aïna planassos

No, no m’he tornat boig i estic dient coses rares i sense sentit; el títol d’esta entrada és el que he vist anunciat a un díptic d’una oficina de Bankia de Castelló. Juro que no sabia què dimonis volia dir eixa enigmàtica frase damunt d’un senyor banyant-se un peu a un llac; sabia que volia dir alguna cosa sobre plans de pensions perquè la primera frase del díptic sí que l’he entesa: “Plans de pensions“. I més avall deia: “Tot un futur junts“. I he pensat: “Clar, per a haver d’entendre’ns necessitarem amuntó de temps“.

“Més aïna planassos“. ¿Què dimonis diuen esta gent de Bankia? Abans de fer o de dir res he preguntat a altra gent si sabien quina era la traducció d’eixa frase, per si els l’havien escoltada als seus pares o als seus avis ací a La Plana o als poblets de més cap al sud de la província (jo soc de més al nord i allà parlem més paregut al català de Lleida que al valencià de València). Tots (valencianoparlants i castellanoparlants) han fet cara d’estar davant un estrany jeroglífic d’alguna llengua mil·lenària.

He mirat dins el díptic, per a veure si la campanya s’havia fet a algun poble de la Vall d’Aran i s’utilitzaven paraules d’un dialecte català poc conegut per mi, però la resta d’expressions m’eren prou conegudes (“gaudir“, “servicis“, “hui“, “rendibilitat“, “termini“…); com que els mestres que he tingut de valencià sempre m’havien dit que quan s’escriu un text en català cal emprar, sempre que sigue possible, unes mateixes formes dialectals, m’he dit a mi mateix que el que va fer el text del díptic simplement es va perdre eixa classe, com qui es perd un capítol de Barrio Sésamo, i el xic o la xica (o el senyor o la senyora) s’ha dedicat a barrejar termes de les normes de Castelló amb termes de les normes secessionistes d’El Puig segons com li sonaven de bé les paraules.

Però tornem a l’enigmàtica frase de la caràtula del díptic i deixem estar al creador de la criatura; com que me n’he adonat que al díptic s’utilitzaven indistintament paraules del català oriental (“gaudir“, “rendibilitat“, “termini“…) o paraules del valencià de l’Horta (“servicis“, “hui“…), he pensat que trobaria la paraula eixa que em destrossava l’enteniment, així que me n’he anat al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i he buscat la parauleta dels collons. “Aïna“, li he posat. I res: “No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca“. He canviat les condicions per a buscar la paraula i he elegit que el text (“aïna” una altra vegada) es buscara en qualsevol posició. ¡I allà estava, dins la llista de paraules que contenien el text buscat!: “Aïnar“. ¿Un verb? Sí, un verb. Però m’enllaçava a un sinònim: “rellinar“; una altra paraula que no em sonava a res i que, una vegada substituïda a la frase (“Més rellina planassos“), em deixava amb el mateix gest de no entendre ni papa, exactament igual que al principi; així que li he donat a l’enllaç i… “El cavall, cridar“. I ja està. És a dir, “relinchar“.

El primer que m’ha vingut al cap ha sigut que, amb tot açò de la independència catalana, el díptic era un missatge subliminal per al President de la Generalitat de Catalunya: la traducció al castellà seria “Más relincha planazos“. Però això seria massa per a la carabassa, així que he continuat la meua cerca.

Google no ha donat cap resultat, així que me n’he anat on creia que, pels catalanismes inclosos al díptic, no caldria anar: al Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (on, per cert, hi ha un pròleg -“pròlec“- que es mereix un premi a la manipulació i a l’ocultació de dades històriques, a més de ser una autèntica pallassada lingüística). I allà si que estava la paraula “aïna” (ocasió o atifell de cuina per a contindre líquids), però també l’expressió “més aïna“: “adverbi de temps, equival a més pronte, ans, abans“; sincerament, no he sabut ben bé quina definició aplicar-li a l’enigmàtica frase, doncs les frases en valencià no tenien massa sentit i les corresponents traduccions al castellà tampoc:

• “Ocasió planassos” -> “Ocasión planazos“. Esta es la definició que té més sentit, però pareix faltar-li algun símbol d’admiració que no es troba a enlloc.
• “Atifell de cuina planassos” -> “Cacharro de cocina planazos“. Obviament, esta és la més absurda de totes les definicions possibles. Descartada, perquè al díptic no diuen res de què regalen cap vaixella, cap paella ni cap olla.
• “Més prompte planassos” -> “Más pronto planazos“. ¿Voldran dir que cal donar-se pressa per a contractar els plans de pensions abans que els tanquen la paradeta?
• “Ans planassos” / “Abans planassos” -> “Antes planazos“. ¿I ara, ja no ho són? ¿Per a què els publiciten?

El que queda clar és que qui va fer el díptic (o el que el va traduïr) va fer bé en no marcar el nom de la seua impremta al revers com a autora d’esta comunicació publicitària, perquè el missatge principal és indesxifrable i, per tant, no fa la funció que hauria de fer; els diners que s’haurà gastat Bankia en fer una publicitat que no entén ningú suposo que també l’haurem pagada entre tots els espanyols.

Però tranquils, no vos deixaré amb el dubte de quin significat té esta enigmàtica frase; el díptic també estava en castellà (sí, n’he tingut que agafar un):

Així doncs, caldrà donar-li l’enhorabona a eixe lingüista valencià que han posat a Bankia i que ha aconseguit demostrar que les teories secessionistes del blaversime, que diuen que el valencià és diferent del català (¿què li costava posar “Més be planassos“?), són certes; el problema és que és tant diferent del català que no l’entenem ni a Castelló.